El poble

Història del poble

(Extracte del llibre Sa Pobla. La gent, el medi, la història. Martí Canyelles Crespí, Margalida Pujals Mas, Sara Ripoll Vaquer, Alexandre Seguí Coll. Ajuntament de sa Pobla. 2003)

Cultura talaiòtica

A sa Pobla aquesta cultura queda ben documentada pel talaiot des Claper Gros i per les restes de sa Paret des Moros, de Gaieta Gran; de Son Cebrià; de Darrera ses Cases, de Son Antoni, i des Vilar, de Talapi. De la fase final del talaiòtic es trobà a Talapi un cap de bou en bronze datat sobre el s. V aC.

La presència romana

La conquesta romana de les Illes Balears es produí el 123 aC per part de Quint Cecili Metel. A la zona de Crestatx s’han trobat importants restes materials d’àmfores, ceràmiques, monedes. Aquest fet dóna validesa a la idea que l’ocupació primitiva de l’actual terme de sa Pobla va començar per Crestatx. A més a més, segons Joan Coromines, el terme Crestatx prové del llatí ‘castra’, que vol dir campament. Si tenim en compte que moltes vegades l’origen de la urbanització d’un indret començava per la construcció d’un campament militar, tindrem assegurada l’ocupació romana.

Els pobles germànics i Bizanci

Sabem que els successors dels romans foren els vàndals, que ocuparen les Balears entre el 455 i el 534, en què s’incorporen als dominis de Bizanci. Durant aproximadament un segle, les Balears varen dependre de Bizanci, però un poder emergent començà a destacar, el dels musulmans, que aniria consolidant-se durant el segle VII. A partir del segle VIII començaren a produir-se incursions musulmanes cap a les Balears fins que finalment foren annexionades l’any 903.

La dominació musulmana

L’organització administrativa que va tenir Mallorca durant la dominació musulmana va fer que l’actual sa Pobla estigués sota domini del juz’ d’Inkan (és a dir del districte d’Inca), habitat per les tribus dels Marniza i els Sindina. El nom que li donaren a la contrada fou Huayar-Alfar o Huayar-Alfhas, que vol dir "oms del camp" o "aigua del prat". La presència musulmana és comprovable, a banda de la presència de restes de sínies i fonts, pels nombrosos topònims d’alqueries i rafals que encara existeixen, com Talapi, sa Marjal, el Rafal...

La conquesta catalana

Sembla que la comunitat musulmana que ocupava les actuals terres de sa Pobla no oferiren gaire resistència a les tropes comandades per Jaume I, que conquerí Mallorca el 1229. En el Llibre del Repartiment apareix la concessió de les terres pobleres al rei, que va cedir algunes alqueries a cavallers de Barcelona participants a la campanya de conquesta. Tenim notícies de presència catalana ja a mitjan segle XIII (1241), però haurem d’esperar ja al període del regne privatiu per trobar un document que doni consistència a la fundació legal de sa Pobla: les ordinacions de Jaume II de 1300, per les quals es creaven o es desenvolupaven nuclis de població els veïnats dels quals rebien terres subjectes a rendes i a adscripció (és a dir, les havien d’habitar). Aquestes ordinacions eren prou singulars perquè no preveien diferències entre els destinataris de terres. Així, tots els beneficiaris ho serien per igual. Els pobles havien de ser de 100 veïnats que es repartirien 500 quarterades de terra i 1000 de garriga.

La carta de poblament comportà la concessió de 32 establiments de la nova pobla, a més a més del manament de construcció d’una església parroquial dedicada al culte de Sant Antoni de Viana. La construcció de la vila inicial es va fer al mateix lloc que ocupa actualment, per la qual cosa podem deduir que el primitiu nucli de Crestatx no va créixer més i fou desplaçat de manera definitiva per l’actual ubicació. 

Aquesta aplicació de l’ordenança reial provocà un conflicte que esclatà durant el segle XIV entre sa Pobla i Campanet. Campanet tenia jurisdicció religiosa sobre els dos pobles i sa Pobla la tenia, també sobre els dos pobles, però de caràcter civil. El conflicte el solucionà l’any 1368 Pere el Cerimoniós (quan el regne privatiu ja s’havia reincorporat a la corona d’Aragó), separant totalment els dos pobles.

Edat mitjana

L’edat mitjana va ésser un període dominat pels conflictes socials. D’una part, els privilegiats: nobles, cavallers, ciutadans i mercaders volien mantenir l’ordre existent. D’altra part, el poble: pagesos i menestrals, que lluitaven per una millora de les seves condicions de vida i de la societat en general.

Tot el segle XV va ésser molt conflictiu. Ja el 1391 els forans varen assaltar els calls dels jueus, a Ciutat i a Inca, fent-los culpables de la mala situació econòmica. La Revolta Forana va ésser una autèntica lluita de classes que, entre els anys 1450-53 va tenyir de sang el camp mallorquí: els pagesos –majoritàriament petits propietaris i jornalers- contra les clases rendistes de Ciutat: cavallers, ciutadans i mercaders. 

Durant aquest conflicte, després del segon setge a Ciutat, el 29 d’abril de 1451, tingué lloc la batalla de Muro, en què el dirigent forà Simó Ballester amb uns dos-cents pagesos que sortien de sa Pobla en direcció cap a Muro, refusaren l’atac de l’exèrcit del lloctinent del governador, Jaume Cadell. Però la revolta acabà amb la intervenció militar per part del monarca i amb greus conseqüències per a la població.

El conflicte social que havia assolat Mallorca el 1450- 53 va tornar a sorgir setanta anys més tard (1520-1523), amb molta més virulència, en no haver-se posat solució a la situació econòmica, ans aquesta s’havia agreujat. A diferència de la Revolta Forana, les Germanies varen suposar una mobilització de tota la població mallorquina, dirigida pels menestrals de Ciutat, si bé hi va haver també una important participació de la pagesia. 

Situada a un lloc estratègic del pla de Mallorca i del camí de Ciutat a Alcúdia, les terres de sa Pobla varen ésser un dels escenaris dels principals fets d’armes de les Germanies. La batalla del Pujol de Son Sabater situat prop del camí d’Alcúdia, va ésser escenari, el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, 15 d’agost de 1522, d’una escaramussa entre l’exèrcit d’Alcúdia, sortit en incursió contra els agermanats i les tropes d’aquests, que vigilaven el camí. El resultat va ésser incert, amb morts d’ambdós bàndols i el 3 de novembre es produeix l’enfrontament dels dos exèrcits a la batalla de Son Fornari. Els pagesos i menestrals, inexperts en el combat, varen ésser totalment vençuts per l’exèrcit reial, més ben organitzat. Moriren més de 1000 agermanats, i els presoners eren penjats pel camí. 

Els segles XVI - XVIII

Sa Pobla durant el segles XVI i XVII està marcada per fortes crisis de subsistència, més paleses al segle XVII on les males collites s’acompanyen de períodes de forta sequera. El perill motivat per possibles atacs de corsaris i pirates és també freqüent i això encara contribueix a agreujar la mala qualitat de vida de la població.

El segle XVIII representa, a tots els nivells, una època de grans canvis i d’incorporació total a l’administració i organització política de Castella. La seva evolució tindrà, com sempre, protagonisme agrícola i les males anyades romandran presents. Tot i així, a la segona meitat del segle, es produirà un important increment de població (de 1972 habitants el 1750, passa a 2266 el 1784).

Al segle XVIII apareix la Il·lustració, un moviment cultural i filosòfic que pretenia modernitzar el país a nivell econòmic, introduint millores en l’agricultura, la manufactura i el comerç, a nivell científic, impulsant la investigació tècnica i l’educació, i a nivell polític, millorant les condicions de vida de la població. El seu principi es basava en la Raó com a principi ordenador del món. En aquest període apareix la figura del pobler Cristòfol Cladera, el conegut “Tresorer Cladera”. Amb la invasió francesa de Napoleó, el 1808 va ésser diputat per Balears i figurà entre els afrancesats que juraren l’Estatut de Baiona. Durant la guerra del Francès va ésser secretari d’Estat i ministre d’Interior del nou rei Josep I Bonapart.

Segle XIX

Els inicis del segle XIX foren durs. A mitjans del s.XIX a sa Pobla es produïa sobretot blat, cànem i mongetes. El 1860, el conradís de secà suposava el 73’66% de la superfície conrada i es repartia en camps de cereals i llegums, figueres, 74 oliveres, vinya, ametllers i garrovers. Els cultius de reguiu suposaven tan sols el 26’34 % de la producció, que s'incrementà a partir de la dessecació de s'Albufera. El 1872 la petita propietat ja era molt important, i algunes possessions s'havien establert totalment, sobretot a la zona de Sa Marjal, com Son Fornari, Son Amer, Son Marc, Son Vivot i es Ullalets. A partir de mitjan segle XIX es produeixen els grans canvis i s’Albufera va adquirint progressivament la fisonomia d’un espai humanitzat, amb les obres de dessecació, les obres de ponts i camins i una intensa activitat agrícola, sobretot amb el sistema de les veles.

A finals de segle, es va produir una important transformació en el sistema de cultiu, ja que les tècniques tradicionals varen ésser desplaçades per d’altres de més noves d’acord amb els nous cultius. De fet, aquesta renovació féu que a sa Pobla s’obrissin indústries relacionades amb la transformació de productes agrícoles: molins de vent, cellers, farineres, etc. Sa Pobla també es va veure beneficiada per la introducció d’un nou sistema de transport que canvià la vida a molts poblers i que, sens dubte, contribuí a la modernització de la vila: el ferrocarril. 

Segle XX

A començaments de segle arriba l’electricitat. El 24 de juliol de 1912, es varen encendre per primera vegada les bombetes de l’enllumenat elèctric del poble, a la plaça Major. Fou en els anys vint quan s’instal·là definitivament el servei telefònic a sa Pobla. La divulgació de l’electricitat i el progrés de la societat possibilitaren que el poble anàs rebent els diferents avenços que milloraren la qualitat de vida dels ciutadans. La primera central telefònica s’ubicà a un local de l’antic carrer Major i l’any 1936 ja tenia 85 abonats.

A finals de 1929, el general Primo de Rivera dimití del seu càrrec a causa del descontent de la població. A la seva dictadura li succeí un període republicà, fruit de la victòria a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 de les coalicions republicanes en el conjunt del’Estat espanyol.

El 1931, fou nomenat batle de sa Pobla, Miquel Serra Siquier, que va mantenir el seu càrrec fins a l’esclat de la guerra. Durant la seva batlia es varen dur a terme reformes tan importants com la construcció de la xarxa d’aigua corrent i s’impulsaren les societats culturals i esportives.

Pel que fa a sa Pobla, des del punt de vista de la ideologia republicana i progressista, es creà inicialment la Unió Republicana Radical (1932), que replegava els seguidors d’Alexandre Lerroux, líder del republicanisme radical. Les diferents escissions que es produïren en aquesta formació política propiciaren que uns anys més tard es creàs una agrupació d’Esquerra Republicana Balear (1934). En aquest mateix any, es creà l’Agrupació Socialista de sa Pobla. El comunisme, tot i que tengué poca importància, creà una efímera organització a finals de 1931. Aquest col·lectiu es reorganitzà el 1935 amb la creació del Radi Comunista de sa Pobla. Pel que fa als sectors conservadors, a sa Pobla es va crear una agrupació d’Unió de Dretes. Aquesta força política, des del punt de vista ideològic, defensava els valors de la religió, la propietat, i la família, i s’oposava a les mesures laiques del govern republicà. Unió de Dretes aglutinà als sectors més conservadors i propers a l’Església.

La Segona República va suposar una embranzida important des del punt de vista cultural i associatiu. Fruit d’aquesta dinàmica es crearen algunes associacions al municipi de sa Pobla amb finalitats culturals, d’esplai, esportives, etc: El Poblense (1931), Club Solteros Sa Pobla (1932), i Law Tennis Club Sa Pobla (1934)... Amb l’inici de la guerra, les forces fidels als militars revoltats es feren amb el poder. Tots els regidors de l’Ajuntament del Front Popular foren substituïts. A partir d’aleshores començà un període en què el batle no s’elegiria mitjançant unes eleccions sinó per designació directa del Governador Civil. Durant la guerra foren batles de sa Pobla: Joan Mas Franch (1936-1937), Rafel Barceló Tugores (1937-1938), Joan Serra Solivelles (1938-1939). En els primers anys quaranta, Mallorca patí una dura situació econòmica i social que afavorí el descontent de les classes populars. Els treballadors varen patir una forta davallada del seu poder adquisitiu afegida a la manca de productes bàsics per a la subsistència. El nou règim prohibí la formació de partits polítics, quedant com a únic partit Falange Espanyola Tradicionalista -FET-JONS-, suport del règim. Es prohibiren els sindicats i associacions obreres i començà el seguiment i persecució d’aquells que havien format part d’aquestes associacions durant la República. En els anys cinquanta el règim va començar a gaudir d’una petita recuperació econòmica al mateix temps que s’anava consolidant i obrint a l’exterior. En tot això fou molt important l’ajut econòmic per part dels Estats Units. La televisió arribà a sa Pobla el 18 de febrer de 1959. L’arribada del turisme de masses fou una de les principals causes de la creació d’una nova estructura social i dels canvis demogràfics que patiren les illes (1960). A partir dels anys cinquanta el fenomen del turisme provocà forts canvis dins l’estructura econòmica mallorquina. Es varen perdre molts actius del sector primari i es produí un augment espectacular dels actius del sector terciari, sobretot centrats en els serveis. La divulgació del cinema a Mallorca fou espectacular. En els anys trenta ja hi havia a l’illa un total de 64 sales de cinema repartides en 35 pobles. Sa Pobla, des dels anys quaranta va tenir bones sales d’exhibició. Aquestes sales, però, sovint combinaven la projecció amb la representació d’obres teatrals, ja que sovint eren les úniques sales de capacitat i característiques adequades per a dur a terme activitats d’entreteniment al marge dels cafès.

La Democràcia. El cap de l’Estat morí el 20 de novembre de 1975 provocant una petita crisi política. S’elegí successor seu en el càrrec al rei Juan Carlos I, nét d’Alfonso XIII. Com a president del govern fou elegit Adolfo Suárez. El juny de 1978 les Illes Balears varen obtenir el règim preautonòmic que suposava la creació del Consell General Interinsular i dels Consells Insulars.

Batles de sa Pobla

  • 1979-1983.- Rafel Serra (Independents) - resultats
  • 1983-1987.- Antoni Torrens (Convergència Poblera) - resultats
  • 1987-1991.- Vicenç Soler/J Joan Capó (Convergència Poblera) - resultats
  • 1991-1995.- Jaume Font (PP, UM, CP) - resultats
  • 1995-2003.- Jaume Font (PP) - resultats
  • 2003-2007.- Antoni Serra (PP) - resultats
  • 2007-2011 - Joan Comes  (IXSP, PSOE, PSM) - resultats
  • 2011-2015.- Biel Serra Barceló (PP) - resultats
  • 2015-        .- Biel Ferragut (El Pi, PSM, PSOE) - resultats

Fitxer adjunts

Contenidors Contenidors
Contenidors de piles Contenidors de piles
Punts negres Punts negres
Punts de reciclatge Punts de reciclatge