La ximbomba

La ximbomba

"Els petits déus, amics de la joia i la gatzara, quan romangueren a sa Pobla, per primera lluna de gener, inventaren sa ximbomba. A sa Marjal, veren una sínia i prengueren un caduf; trobaren una pell de cabrit i, per devers s’Albufera, en passar per un canyar agafaren una canyeta. Amb un toc d’habilitat i gràcia, per això eren déus i en un tres i no res, tengueren enllestida una ximbomba."

La ximbomba és més que un test, és part de la terra, de l’aigua i del foc. Els tres elements de les velles cosmogonies. I, l’aire, el quart element complementari, embolcallant i transmissor.

  • Pell curada, de cabrit o conill vell, remullada.
  • Un caduf, un revell d’ullastre i branquillons, per fer-ne garrotadors, 
  • corda prima i ben forta. Canyetes pelades
  • Col.locau la pell damunt el caduf amb el pèl cap per avall, centrau-hi el ravell i ferma-lo.
  • Posau un garrotador a la corda, i fixau i tensau la pell del caduf.
  • Retallau la pell que sobra amb un ganivet i deixar eixugar la ximbomba a l’ombra durant vuit dies. 
  • Per a fer-la sonar, col.locau una canyeta al revell, banyau-vos la mà amb aigua i feu-la anar amunt i avall per la canya fins a aconseguir el ritme adient.

El vespre de la vigília de Sant Antoni, la ximbomba acompanya amb el seu so característic a cançons i tonades cantades per grans i petits al voltant dels foguerons, fent d'aquest acte un dels símbols més característics de la nit poblera. 

Antònia Buades Vallespir. Madò Buades

Ximbomba
Ximbomba