Ruta urbana 1

Ruta urbana 1

1. Plaça Major
És el centre neuràlgic de Sa Pobla. Ramon Desbrull, comissionat pel rei Jaume II, va dur a terme el primer traçat de la vila segons el model de campament romà. Fins el segle XIX hi havia dues places separades per una illeta de cases, la plaça des Vaumar i la plaça de sa Quartera on hi havia la casa Consistorial.
La plaça principal era la des Vaumar, que es destinava a mercat, festes, balls populars, curses a peu i, fins i tot, s’hi feren toros; anys després s’utilitzà, amb peraltes, com a velòdrom.
L'espai de la plaça des Vaumar gradualment es va quedar petit amb el creixement progressiu de la població, sobretot en les darreres dècades del segle XIX i a partir de l'arribada del tren. Amb aquest augment de població, la vila es convertí en el centre comercial de la comarca i va provocar que el recinte de la vella plaça resultàs petit per al mercat dels diumenges.
El juliol de 1887 s'acordà la construcció de la plaça Major, essent el batle Joan Serra Caimari. S'esponjà de cases a partir de diverses expropiacions, i després d’un litigi amb dos dels propietaris d’aquestes. L’enderroc de les cases es va dur a terme entre 1888 i 1889, excepte Can Dobbé, que va ser esbucada dos anys més tard. Les expropiacions de les 9 cases tengué un cost de 55175 pessetes. La construcció de la plaça es realitzà gradualment i al ritme de les decisions municipals. El 1914 es plantaren els actuals plataners. El cadafal fou inaugurat el 1910 i reconstruït el 1920. La darrera reforma es va dur a terme el 1991.

2. Ajuntament
L'edifici, destinat des dels inicis a Casa Consistorial, va ser construït segons projecte de Juan Sureda Villalonga donant com a resultat un extraordinari exemple de formes equilibrades i simètriques. Les obres començaren el 1812, en fou constructor Pere Joan Bauzà, i acabaren el 1823, amb Feliu Ballester Buades com a constructor, encara que la data oficial de la inauguració és el 26 de juliol de 1822. 
Entre 1987 i 1990 l'arquitecte Antonio Pérez Villegas realitzà la reforma que estableix la seva actual estructura, envidrant els buits de planta baixa per generar la transparència del vestíbul.

3. Farmàcia Pericàs
Rere la Casa de la Vila veim la Farmàcia Pericàs on es pot veure, a la seva façana, una placa que ens indica que aquesta va ser la ubicació del primer ajuntament de Sa Pobla.
A més de la farmàcia Pericàs, l’ajuntament estava format per dues cases més. La casa consistorial estava formada per una sala de sessions, presó o calabós, habitatge pel saig i altres dependències administratives.
L’edifici necessitava diverses obres de millora i el 1809 s’enfonsà la teulada. El desembre de 1811 els jurats decidiren reconstruir l’edifici, però poc després es pensà en  construir un nou solar en lloc de reparar el vell. Però l’ajuntament no disposava de solars i, per això, es va resoldre construir l’edifici sobre la Plaça Pública. Les obres començaren el 1812.
El 1814, amb la falta de doblers per continuar l’obra, l’Ajuntament demanà a la Diputació Provincial el permís per vendre l’antic immoble.

4. Casa Plaça Constitució, 13-14
Edifici d'habitatge caracteritzat per la superposició de dues lògies amb dues columnes i dues semicolumnes que aguanten una llinda, amb balcons sobre mènsules i la profusió d´elements ornamentals de guix superposats. Podem veure dues inscripcions a les balconades: MP i 1885.
Destaquen, a més, dues escultures de lleó situades sobre la balustrada del terrat.

5. Son Monjo (Pl. Major, 8)
Habitatge de tipologia mallorquina, en el que destaca el portal principal, d’arc de mig punt amb dovelles i brancals de pedra, el balcó i la data de 1837 a la part superior. La façana està feta de carreus regulars de pedra, amb una gran volada, també de pedra.
Les inscripcions de dates a les façanes no sempre ens indiquen la data de construcció de l’edifici, sinó que poden respondre a moments posteriors o a successives reformes de l’edificació.

6. Can Socies (Pl. Major, 11)
Edifici de planta baixa i dos pisos que destaca pels elements decoratius de portes i finestres. Remata l’edifici un fris tallat amb motius florals. Al lateral esquerre podem veure un pati tancat amb reixes de ferro treballades.
La casa va ser propietat de Miquel Socias Caimari (1841- 1904), advocat i promotor de l’arribada del tren a Sa pobla, el 1878 (una placa a la façana ens ho recorda). A més, va ser tinent de batle a Palma i sotsgovernador de Menorca. El gener del 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s’uní al partit liberal de Sagasta. Fou, com a tal, diputat al Congrés dels Diputats (1886- 1890) i governador civil de Barcelona des de 1901 i fins a l’esclat de la vaga general del 1902.
Aquest personatge aconseguí que, amb uns amics seus, en una sola nit, cobrir tot el cupó d’accions que la Compañia de los Ferrocarriles de Mallorca exigia per a començar les obres del ramal de Sa Pobla.

7. Creu de can Mateu Soler (C/ Lluc)
El 1907 el propietari de la casa, Mateu Soler trobà un nínxol a la paret, mentre realitzava unes obres de reforma, i encarregà a Joan Gelabert una creu, que col·locà a l’interior d’aquesta.
La creu és neogòtica, amb la data de 1922. Aquesta és llatina, realitzada en marbre, de braços rectes amb terminacions triforades i un Crist de metall. La peanya podria ser més antiga.
El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al segle XIX i als inicis del segle XX que es caracteritza per la recuperació i, a vegades, la reinterpretació de les formes més típiques de l'arquitectura gòtica medieval.

8. Apotecaria de can Comes
Inaugurada el 15 de juny de 1913, d'estil modernista i patrocinada per Jaume Bonnín “Barons”, en els anys quaranta passà a anomenar-se “Apotecaria de Can Comes” pel seu nou propietari, Nicolau Comes. L'edifici fa cap de cantó i està estructurat per planta baixa i dos pisos. En el cantó és on hi ha una major presència d'elements decoratius, com alternança de rajoles blaves i blanques. A la resta hi domina la simetria.
El Modernisme és un moviment artístic que es va donar a nivell europeu, però presenta característiques diferents en cada país. A Mallorca, el Modernisme s’emmarca entre 1901, any en que s’inicia la construcció del Gran Hotel, i 1914, data en que l’arquitecte català Antoni Gaudí abandona les obres de la Seu.
Durant aquests anys conviuen a l’illa projectes executats per arquitectes catalans, com Gaudí i Lluís Domènec i Montaner -que aporten el modernisme català de tendència propera a l’Art Nouveau- amb arquitectes locals, de tendència secessionista e historicista per les seves estances a Madrid i a les capitals europees, com Gaspar Bennàssar, Jaume Alenyar, Josep Alomar, Francesc Roca i Guillem Reynés.
Nicolau Comes va fundar el Ràpid Sport Club l’any 1922, antecedent del Poblense.

9. Can Flor (C/ Goleta, 18)
Casal de tipologia tradicional, construït a finals del segle XVIII, format per diversos blocs constructius. D’aquest destaca el portal principal, inserit dins un antic arc de mig punt, i la cantonera de pedra viva.
En la majoria dels habitatges, la cantonera es realitzava amb carreus de pedra encaixats i es deixava sense referir. Aquestes, en alguns casos, tenen una peculiaritat: són arrodonides a la part inferior de l’edifici per millorar la circulació dels carrers.

10. Can Rian
Casal propietat de la família Rian, família de músics d’origen francès. En aquesta hi visqueren els germans Joan i Antoni Rian Cladera, directors de la banda de música de Sa Pobla, creada el 1869, durant més de 60 anys.
La tradició oral i familiar considera que la família Rian era d’origen francès; de fet, el primer Rian conegut a Mallorca (concretament a Manacor) és Joan Rian, nat a Touluse el 1783. Posteriorment, el trobam documentat a Sa Pobla el 1847, juntament amb la seva dona, Isabel, i la darrera filla, també Isabel.
Diversos membres de la família Rian tengueren afeccions musicals, entre ells els dos germans Rian Cladera.  Joan (1878- 1969) va ser el director de la banda de música al llarg de més de 60 anys, amb alguna interrupció, durant les quals es va encarregar el seu germà Antoni (1884- 1975). Antoni també era fuster i tenia la fusteria a la pròpia casa familiar.

11. Ca s’Enginyer Comes (C/ Tresorer Cladera, 15)
Habitatge de tipologia tradicional, amb façana del segle XIX, recoberta de morter de calç amb incrustació de pedreny i un portal d’arc de mig punt amb dovelles.
L’enginyer Bartomeu Comes va pronunciar, el 8 de gener de 1911, una conferència sobre la conveniència de proporcionar electricitat a Sa Pobla. Poc després, el 24 de juliol de 1912, es varen encendre per primera vegada les bombetes d’enllumenat elèctric a la plaça Major.

12. Can Planes (C/ Curt, 2)
Casal propietat de Joan Serra, abans anomenat de Can Verdal. A la seva mort, al juliol de 1893, l'heretà Margalida Serra Morey casada amb Miquel Planes i Poquet i des de llavors la casa ha estat propietat de la família Planes.
En aquesta casa fou on l'Arxiduc Lluís Salvador el 1872 va comprar el monestir de Miramar, propietat de Joan Serra.
L'edifici fou totalment remodelat cap a finals del segle XX i convertit en Llar de persones majors.
A la façana podem veure una placa que recorda a tots les jornaleres pobleres que, en aquesta plaça, venien a llogar-se cada dia per anar a treballar.

13. Es Cavallets
Edifici municipal amb múltiples funcions al llarg dels anys: carnisseria municipal, escola nacional de nins, escola nacional de nines, presó (anomenada Es Fondet), centre cultural, etc.
Aquest es va iniciar el 1878 pel mestre d’obres Rafel Quetgles, destinat a la carnisseria a la planta baixa i a escola de nins al primer pis. El 1921 s’amplià l’edifici amb una nova planta. El 1927 els nins es traslladaren a Sa Graduada quedant en aquest edifici l'escola de nines. El 1950 s'abandonà la carnisseria, i el 1954 el local va ser arreglat per a club d'escacs, que es va mantenir fins el 1991 i donà nom a l’edifici: "es Cavallets". El 1957 l'escola de nines es traslladà a la nova escola de Nostra Senyora de Vialfàs. Amb posterioritat, passaren a ser dependències administratives municipals, amb una sala d'exposicions al soterrani.

14. Habitatge Plaça Major, 16
Antic casal de 1913, propietat de Pere Antoni Aguiló Bonnin (1874- 1955), Perentoni, empresari pobler i primer exportador de la patata primerenca a Anglaterra, l’any 1927. El seu fill, Bernat Aguiló Bonnín (1904-87), i els seus néts, Pere Antoni Aguiló Bonnín (1930) i Miquel Aguiló Bonnin (1932-2008), continuaren la tradició familiar.
El 2008 l’ajuntament col·locà una placa commemorativa en record seu, conegut com l’amo Pere Antoni.