Ruta urbana 2

Ruta urbana 2

1. Parròquia de Sant Antoni Abat
Durant el segle XIII hi havia un petit oratori, situat a Crestatx i dedicat a santa Margalida, que depenia de la parròquia de sant Miquel de Campanet. Arran de la fundació de la pobla de Huialfàs (1300) es construí una primera capella a l'actual emplaçament, dedicada a sant Antoni Abat.
A partir de 1697 s'inicià l'edificació de l'actual temple, gràcies a l'impuls de mossèn Tomàs Serra, qui va promoure l’esbucament de l’antiga església per haver quedat petita i ruïnosa. Sembla que el 1710 es feren les teulades i s’acabà el buc. L’interior es va anar acabant durant el segle XVIII. 
Exteriorment, l’edifici destaca per la seva senzillesa. El portal major és de llinda, i sobre aquest hi ha una rosassa. Remata el conjunt una cornisa plana. En el lateral dret de l’edifici, es poden observar restes de làpides de l’antic cementeri, anomenat Es Sagrat.
El campanar, de planta quadrada i amb quatre cossos, és la part més antiga de l’edifici, ja que s’edificà entre 1595 i 1665. L’escut, situat sobre el portal, té la data de 1596: és el testimoni heràldic més antic que hi ha avui en dia en el municipi.
Les campanes tenen un cerimonial propi de benedicció, el bateig, i per això són conegudes pel seu nom; així, a Sa Pobla hi ha n’Antònia (1843), na Bàrbara(1889), n’Angelina (1697) i na Maria i, al terrat del campanar hi ha na Teresa (1809), utilitzada per tocar missa. N’Antònia és la campana més grossa; apareix un grif a l’exterior d’aquesta, una creu, les imatges de Sant Antoni i de la Puríssima i una inscripció que la circumda.
Antigament hi havia un llenguatge molt ric amb les campanes, avui molt simplificat i pràcticament en desús: a més dels tocs de foc, de perill o de queda, a les pràctiques religioses es coneixen els tocs diferenciats de tocar a missa, a rosari, toc d’àngelus, tocar a mort, i altres tocs, solemnes i alegres, en festes assenyalades.
L’interior està format per una nau única de 7 trams, amb coberta de volta de creuer, cor als peus i capçalera poligonal. Sobre les capelles laterals veim una tribuna amb arcades i balustrada. El retaule major, dedicat a Sant Antoni de Viana, va ser construït el 1868. En el quart tram es troba annexionada la capella de Nostra Senyora del Roser, coberta per una cúpula sobre petxines i rematada per un llanternó.

2. Can Celia (C/ Escola, 31)
Edifici d’habitatges en el que destaca la balconada amb decoració modernista. La planta baixa conserva l’entrada a la planta baixa, en el centre, i l’accés lateral cap a les plantes superiors, un element característic d’aquesta tipologia d’habitatges.
Destaca també la porxada, amb coberta de teula i barana d’obra.
El Modernisme, és un art que combina diferents elements i materials, com el ferro, la ceràmica, el vidre i l’escultura. Aquests s’inspiren en la natura, a través de l’ús d’elements d’origen natural, però amb preferència pels vegetals, amb formes arrodonides.

3. Can Cirera Prim o Can Isern (C/ Escola, 53)
No tenim dades històriques d’aquest edifici, però els elements del treball en pedra, tant la capella de sant Antoni, com la creu sobre la teulada, ens parlen d'una devoció antoniana que podria significar que, en origen, aquest edifici podria haver tengut un ús religiós. A finals del segle XX, l’arquitecte Miquel Pomar realitzà una profunda intervenció sobre l'immoble.

4. Can Verdera o Can Pere Antoni (C/ Fadrins, 75)
Edifici regionalista construït el 1926 sobre el solar que ocupava l'antic molí i el forn de Can Verdera. Destaca la composició del sòcol de pedra, l'ornamentació de les finestres i el balcó situat en el xamfrà.
Miquel Crespí i Pons, Verdera, va ser un polític i empresari pobler. Mentre va ser batle de sa Pobla cedí uns terrenys, a la Tanca de ca’n Verdera, on s'edificà l'Escola graduada del poble, inaugurada el 1929. Acabada la dictadura emigrà a l'Argentina on es dedicà al negoci de farines. Té un carrer dedicat a sa Pobla, amb el nom de Miquel Verdera.

5. Escola graduada
L’edifici de l’Escola Sa Graduada de sa Pobla, obra de l’arquitecte Guillem Forteza Pinya, s’inicià el 1927 i fou inaugurat el 10 de setembre de 1929. Aquest acte gaudí de gran rellevància, ja que comptà amb la presència de les autoritats polítiques i educatives de l’illa i amb l'assistència de l’infant Jaime de Borbón y Battemberg, fill d’Alfons XIII, i del president del Consell de Ministres Miguel Primo de Rivera i Orbanija. En honor a aquest, l’escola dugué el seu nom fins a l’any 1989, en què fou substituït pel que duu actualment.
Guillem Forteza Pinya (Palma, 1892- 1943), fou arquitecte diocesà (1919), director de construccions escolars (des del 1921), professor de l’Escola d’Arts i Oficis (1925-30), delegat de belles arts a les Balears (1931) i arquitecte municipal de Palma des del 1933. Relacionat amb els arquitectes i els intel·lectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals. A les seves darreres obres depurà el seu tradicionalisme d’elements decoratius accessoris i creà una arquitectura sòbria i racional. Pel desembre del 1919 ingressà al partit liberal, i el 1923 fou nomenat batlle de Palma. 

6. Torre de s’Aigua
Torre de regulació de la pressió de la xarxa d’aigua potable, construïda amb marès el 1935. Aquesta, de 25 metres d’altura, es va aixecar al costat d’un pou de 25 metres de profunditat, perforat a mà en un espai antigament situat a l’eixample de la vila. La memòria i els plànols de realització de la torre estan signats per l’arquitecte Francesc Casas.
La planta quadrada, tant de la torre com del dipòsit, i els elements ornamentals de caràcter classicista, tenen la intenció d’emmascarar l’ús de l’edificació. Va ser restaurada el 1997.

7. Molí de cas Moliner (C/ Progrés, 10)
Antic molí format per la base-habitatge (totalment modificada) i la torre, construïda de paredat de pedres irregulars. Té la coberta de teulada, tres finestrons i jàsseres de fusta.
Les primeres noticies que tenim dels molins de vent fariners a les Balears són del segle XIII, just després de la Conquesta catalano-aragonesa, però sembla que no és fins a finals del segle XV quan comencen a ser freqüents, si bé dels que es conserven la gran majoria pertanyen al període dels segles XVII a XIX. Se n’aixecaren fins als inicis del segle XX, si bé poc abans de la dècada de 1930 ja no en funcionava pràcticament cap, ja que havien estat desplaçats per les fàbriques farineres que funcionaven a vapor, motor d’explosió o amb electricitat.

8. Can Garriga (C/ Escola, 73)
Habitatge de tipologia tradicional en el que destaca, a la façana principal, els eixos verticals formats per les tres obertures per planta. Aquestes estan unides a través d’un sobreportal, fet de carreus de marès.
L’arquitectura tradicional a Mallorca prové de les influències de tots els pobladors que han habitat les Illes en algun moment de la història, però molt especialment dels romans i musulmans i, posteriorment, dels aragonesos i catalans que arribaren amb la Conquesta, l’any 1229.

9. Can Serra de Gaieta (C/ Crestatx, 25)
Casal de tipologia tradicional amb portal d’arc de mig punt amb dovelles i brancals de pedra viva, i un petit finestró amb esplandit. A més, destacam el referit de morter amb incrustacions de petites pedretes. 
Els Serra de Gaieta estan documentats com a propietaris de la possessió de Gaieta ja a la primera meitat del segle XVI. A principis del segle XIX, en un document, ja es destaca la separació de la possessió en dues parts, Gaieta Gran i Gaieta Petit. Aquestes, però, són mitgeres i encara avui formen un conjunt unitari.

10.Cas Mestres (C/ Marina, 42)
Edifici molt alterat per les successives renovacions, però conserva restes de l'edificació original. Entre 1912 i 1923 va ser la residència del vicari Parera, fundador de la revista sa Marjal, del Mont de pietat “un sol cor” i de la Caixa Rural el 1906 i vicari de la parròquia de sa Pobla des de 1890 fins a 1927.
Joan Parera i Sansó, fill de Joan i de Francesca, va néixer a Manacor el dia 5 de maig de 1865 i morí a sa Pobla el 20 de gener de 1928. L’Enciclopèdia de Mallorca ens parla d’un jove que estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere i s’ordenà de prevere el 1889. L’estudiós Mn. Bartomeu Torres Gost el defineix com un home de fermes idees conservadores. 
A més dels articles publicats a la revista de Sa Marjal, Joan Parera i Sansó va publicar també nombrosos articles i col·laboracions a La Aurora, La Bona Causa, Correo de Mallorca, el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, etc., etc. 

11.Can Franc (C/ Asalto, 8)
Abans de la construcció de l’actual edifici hi havia l’antiga posada de s’Obac on, el 1912 es va instal·lar la primera central productora d’energia elèctrica de Sa Pobla.
L’impulsor fou l’enginyer Enric Ordines Cruelles qui, el 30 d’abril de 1912, presentà davant l’Ajuntament un projecte que contemplava la creació d’una fàbrica d’electricitat. 
El Consistori l’acceptà i el 24 de juliol de 1912 la llum s’obrí pas a sa Pobla en una plaça major replena. Quan es varen encendre les bombetes, la multitud va esclatar en crits i aplaudiments. 
Era difícil d’entendre per alguns com d’una bombeta podia sortir un raig de llum i foren molts els que pensaren que era cosa de màgia; així quedà reflectit a la revista Sa Marjal i en el llibre d’Alexandre Ballester, Àlbum del Temps, testimonis de l’època. 

12.Cas Metge Torres (C/ Muntanya 3-5)
Casa natal del Dr. Joan Torres Gost (1901-1979), director de l'Hospital de malalties infeccioses de Madrid durant la Guerra Civil i a mitjans dels anys 50. Assolí un alt prestigi científic en l’experimentació del tractament amb antibiòtics en les malalties infeccioses.
Al final de la seva vida escriví alguns textos literaris en català de caràcter costumista, referits a sa Pobla.
El 1982 va ser nomenat Fill predilecte de sa Pobla, tal com es pot veure a la placa situada a la façana de l'immoble.
L'edifici conserva l'estructura original de fusta i el mirador.

13.Can Comas (C/ Asalto, 11)
Casal on va viure, des de 1924 i fins a la seva mort, Joan Parera i Sansó (Manacor, 1865- Sa Pobla, 1927), vicari de Sa Pobla entre 1890 i 1927. Va ser el restaurador de l'ermita de Crestatx i el fundador de la revista Sa Marjal.
La revista Sa Marjal (Sa Pobla 1909-1928) va ser pionera en la premsa forana de Mallorca. A més, el vicari Parera hi col·laborà amb la publicació de nombrosos articles sobre arqueologia i historia local.
Entre 1990 i 1991 l’ajuntament de Sa Pobla realitzà una edició facsímil completa de la revista Sa Marjal, presentada en 10 volums.

14.Es Rafal
Es Rafal era una petita possessió entre sa Pobla i Búger que pertanyia a la família Siquier. El casal, datat de 1820, va ser adquirit per l’Ajuntament i després d’una reforma va ser inaugurat el 2010.
A la seva part posterior hi ha un gran espai obert davant l’església i la plaça d’Alexandre Ballester que es correspon amb l’antic pati del casal.
La cantonera, feta de pedra, es va arrodonir a la seva zona inferior per millorar el trànsit dels carrers. Actualment acull la Biblioteca Municipal de sa Pobla, l'Aula Mentor i el centre d'Assessorament Lingüístic. 

15.La Caixa
L'edifici de La Caixa es començà a construir el 29 de juliol de 1946 amb intenció de ser, a més de la Caixa de Pensions per a la Vellesa, un centre de cultura amb la seva sala d'exposicions.
El 1953 s'adaptà per incorporar la biblioteca que recollia els fons municipals fins al seu trasllat a sa Congregació.