Ruta urbana 3

Ruta urbana 3

1. Can Tronxet (C/ de l’Església, 8)
Antic casal en el que podem veure, sobre el portal, una imatge del Sagrat cor de Jesús, esculpida, amb la inscripció “Ave Maria”. Baix aquesta es va incorporar l'escut familiar.  
Aquestes imatges del Sagrat Cor de Jesús, instal·lades la majoria a partir del segle XX, són una mostra de l’esperit religiós de l’habitatge i de la consagració pública dels seus habitants al Cor de Jesús.
El culte al Sagrat Cor de Jesús gaudeix a Espanya d’una sòlida tradició. Els seus orígens com a devoció de caràcter pública es remunten al 1733 i estan lligats a la figura del jesuïta Bernardo de Hoyos, a qui, segons sembla, se li va aparèixer Jesucrist, convertint-se en depositari de la Promesa que acabaria lligant la figura del nou Crist misericordiós, que mostra el seu cor, amb el nostre país. En realitat, la historia oficialitzada del Sagrat Cor de Jesús s’havia iniciat a França un segle abans d’aquest succés: a Margarita María Alacoque, monja del convent de la Visitació de Paray-le-Monial, se li aparegué Jesucrist mostrant el seu cor en el pit obert.
Les portes dels casals formaven part del conjunt de la façana i el portal i es pot veure com, segons la importància que es donava a aquest, es donava també a les portes. En la majoria de les vegades, però, anava per davant la seguretat abans que la estètica i, per això, en moltes ocasions ens trobam amb grans portes de taulons d’alzina amb una gran profusió de claus doblers. Si són portes de grans dimensions, com en aquest cas, solen tenir un portelló, suficient per donar accés a l’habitatge; això demostra la importància decorativa que té el portal respecte a la seva funcionalitat.

2. Can Neca (C/ Lluc, 15)
Habitatge de tipologia tradicional, amb façana de grans dimensions. En el centre podem veure el portal principal, de llinda, sobre el que podem veure una inscripció, amb una C i aparentment una copa coronada i la data de 1680.
En aquesta façana podem veure una de les tècniques tradicionals de decoració de façanes a les Illes: la imitació del carreu, que s’aconsegueix dibuixant les juntes amb una incisió al morter i donant així la impressió d’una façana feta de carreus regulars de pedra.

3. Portassa de Can Neca (C/ Lluna, 25)
Edificació annexa, situada a la part posterior del casal de Can Neca, de planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha dos arcs d’ansa-paner, el de la dreta amb la data 1846 a la clau i la representació d’una cara baix aquesta.
Les portasses són unes construccions relativament recents. Fins al 1825 els carros, mallorquins eren de roda plena: aquests eren molt reforçats i pràcticament tot de fusta, i per això, es deixaven fora de la casa (a la carrera) quan no s’empraven. Amb la prohibició de la seva construcció, hagueren de venir mestres de carros expressament d’Itàlia per ensenyar als d’aquí a construir carros amb rodes buides, més lleugers i que no feien mal als camins de foravila ni als carrers de les viles. Aquest fet va provocar la proliferació de les portasses, ja que els nous carros eren més fràgils i havien d’estar al resguard de les inclemències del temps.   

4. Posada de Gaieta (C/ Escola, 2)
Casal situat en cap de cantó que la família Serra de Gaieta tenia dins el poble. Destacam la decoració de la façana, amb pedretes incrustades en el referit; també podem destacar les cantoneres i les filades de carreus de pedra, així com el portal d’arc de mig punt.
La “posada” era la casa que tenien al poble amos de possessió i altres pagesos que vivien habitualment fora vila i les usaven per allotjar-s’hi els diumenges. Alguns nobles i senyors, a més de tenir la seva casa a Ciutat, tenien també una posada al poble on tenien les seves terres.

5. Sa Congregació
El 20 d’abril de 1889 es va fundar la "Congregació dels Joves de la Immaculada Concepció i de sant Lluís Gonzaga" (la "Congregació Mariana"). L’edifici era un punt de trobada de joves congregants de l’acció catòlica, en la majoria masculins, ja que les al·lotes es reunien a la capella de les Filles de Maria, al carrer de la Lluna. Va funcionar com a escola parroquial i s’hi duien a terme diferents activitats com teatre, cinema i esport. Els anys de major esplendor foren de 1920 a 1960; a partir d’aquí el recinte patí un procés de deteriorament i es va acabar tancant. 
S'ha realitzat una profunda reforma a l'edifici: s'ha procedit al seu buidatge, conservant els murs de façana originals. Es conserva un medalló en baix relleu, sobre l’antic portal principal, que porta la data de 1886. Les obres finalitzaren el 2002.

6. Can Socies (C/ Antoni Maura, 2)
L’edifici, construït a principis del segle XX, és propietat d'una notable família poblera, i destaca per la utilització d'elements decoratius clàssics, com el frontó doble triangular sobre les finestres balconeres de la planta noble. A la part central de la façana principal hi ha dos balcons amb balustrada de pedra decorats amb rajoles que dibuixen formes geomètriques. L’edifici culmina amb una torreta central.  
Les persianes comencen a aparèixer a Mallorca a finals del segle XVIII i el segle XIX. De clara importació italiana, les més antigues tenien una obertura auxiliar batent, que es va anar perdent. Amb les persianes, que havien de col·locar-se en el pla de la façana per obrir-se cap a fora, apareix el cobertís o trencaaigües, per donar-los protecció. Es tracta, inicialment, d’un senzill voladís sobre la finestra, encallat dins la paret, però amb el temps, aquest s’anirà desenvolupant.

7. La Creu de Can Fat
L'any 1920 el Sr. Joan Sabater va fer donació a l'església d'un tros de terra, a la bifurcació entre la carretera d'Inca i el carrer de sa Creu (zona coneguda com can Fat). Amb les aportacions de diferents poblers, es construí la creu, neogòtica, realitzada en marès. La creu superior, presenta un Sant Crist a la part anterior i un crismó a la part posterior.
Aquesta creu substitueix, en una ubicació similar, l’antiga Creu d’Amunt que, segons Ballester, descrivia el clergue Tugores en 1885.
Les creus de terme, originàriament, tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions, però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa, ja que és el símbol cristià de protecció espiritual del lloc: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra.

8. Can Planes (C/ Antoni Maura)
Casal construït a finals del segle XIX per la família Planes. L'any 1972 l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament i convertit en museu d'Etnologia i Història Local. Amb la reforma de 1988, impulsada per acollir el Museu d’Art Contemporani, l’edifici es convertí en un espai dedicat a la promoció i difusió artística. Actualment també acull el Museu de Sant Antoni i el Dimoni.
Sant Antoni, nascut a Egipte, va viure entre els segles III i IV. Es considera el patró dels animals de peu rodó (cavalls, someres, ases, muls...) i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que quan el sant veia un animal ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va
decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases.
Segons la biografia contada per sant Atanasi d'Alexandria, sant Antoni, un monjo cristià, tenia 20 anys quan va sentir la crida de Déu. El monjo va vendre tot el que tenia i ho va donar als pobres, i es va retirar a viure a una cova. El diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va resistir. Finalment, una colla de dimonis el varen assaltar de nit i el varen apallissar. La nit següent, els dimonis varen tornar a la cova, convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides. Déu va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no hi tornaren mai més. La proesa es va anar estenent arreu i els seus deixebles es multiplicaren.
Se sol representar el sant amb una creu en forma de T (anomenada creu de tau), acompanyat d'un porquet. També se’l reprodueix amb un llibre en una cova, o bé amb un gaiato, del qual penja una campaneta.

9. Clínica de Cas Paraire o cas Metge Antoni Tugores Serra (C/ Major, 82)
Casal propietat de Francesc Villalonga construït el 1877 per Bartomeu Ferrà. Les portes del celler contenen una curiosa anècdota: davant la magnificència de l'arquitectura, els poblers pensaven que no li quedarien recursos per acabar l'obra. Per desmentir el rumor, el propietari va decidir posar una moneda de curs legal a cada un dels dos-cents claus de ferro de la porta d'entrada del celler. Les monedes encara continuen al mateix lloc.
El 1944, el metge Antoni Tugores Serra obria les portes de la nova clínica, especialitat en tuberculosi i estómac, que li augurà un gran renom a la comarca.
Destaca la torreta central sobre la que podem veure un animal que fa la funció de penell.
La segona meitat del segle XIX ve ser una època en que el cultiu de la vinya a sa Pobla experimentà una forta expansió com a conseqüència de la fil·loxera, que afectà les vinyes franceses i finalitzà el 1891, any que la fil·loxera arribà a les Illes i la vinya es substituí per l’ametller.

10.La Creu d'Amunt
La creu, construïda cap al 1500, es trobava a l’entrada del carrer Major, en el camí de Sa Pobla a Palma. Inicialment era de pedra i segons la documentació, el 1702 es va esbucar. El 1851, sobre l’antic sòcol que encara es conservava, es va construir una altra creu de fusta, però amb una ventada, aquesta va caure. El 1923 va ser restaurada i es col·locà al carrer Major.
La creu és llatina, de braços rectes amb terminacions triflorades i els cantells de llautó. Sobre aquesta hi ha un Crist, també de llautó. A la peanya figura la data de restauració, de 1923.
Davant d’aquesta creu, amb motiu de la festa de la Santa Creu, antigament es beneïen els cultius que els pagesos de sa Pobla havien recollit de les terres.
Els orígens d’aquestes creus es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la Conquesta de 1229. La més antiga conservada a l’illa és la Creu de s'Amitger, a Escorca, que data de 1399. Però és al segle XV quan aquesta tradició es consolida a Mallorca.

11.Antiga Can Bea (C/ Major, 58-60)
Antic molí arrosser, propietat de la família Cantarellas, anomenat Can Bea, que va funcionar fins el 1980. A la façana del casal es pot veure una placa, col·locada per l’ajuntament el 2010, que ens ho recorda.