Ruta urbana 4

Ruta urbana 4

1. Plaça des Mercat
Aquest era un dels centres d’inspecció de la patata en temps d’exportació. Rere les columnes es pot veure la data de 1892. Actualment la plaça es troba totalment remodelada i conté una escultura de ferro d'uns 2 metres d'alçada d'Antoni Caimari titulada “Bèstia”, cedida a l'Ajuntament el 1996.
Paral·lelament a l'expansió de les terres de Marjal, a través de la dessecació de l’Albufera, es va desenvolupar el cultiu de la patata, cabdal per a l'economia poblera pel segle XX. A l’actualitat, un poc més del 60% del territori de Sa Pobla és ocupat per l'intensiu cultiu del regadiu, principalment la patata i l'hortalissa (carxofa, síndria, meló).

2. Casa Bressol de les Germanes Franciscanes, Filles de la Misericòrdia (C/ del Capità Pere, 42)
Les monges franciscanes s’instal·laren a Sa Pobla el 1872, al convent del Carrer Lluc. L’abril de 1927 es va beneir la nova casa bressol, situada a l’antiga casa del Capità Pere, que donà nom al carrer. La casa disposa de una capella amb volta de canó referida amb una llanterna del segle XX actualment cegada.
Pere Antoni Ferragut Cànaves (Sa Pobla, 1631- 1702), conegut amb el nom de Capità Pere, va néixer dins la família de Son Pere, una de les més riques de la vila. Capità de milícies ciutadanes, participà a les campanyes militars de Felip IV a Flandes, i després fou nomenat comandant de la Capitania General de sa Pobla. Va ajudar en la construcció de la parròquia de Sa Pobla, lloc on reposa dins la capella del Sagrat Cor de Jesús, i va deixar dues possessions molt importants d'Escorca al santuari de Lluc, Menut i Binifaldó (el 5 de gener de 1685). El 1949 fou nomenat fill il·lustre de Sa Pobla.

3. Ca Sa Jordana (C/ Crestatx, 29).
Exemple de l'arquitectura del barroc a Mallorca: casal de finals del segle XVII en el que destaca el portal principal, d’arc de mig punt amb dovelles i brancals de pedra. Sobre l’arc de la portassa, situada en el carrer de Capità Pere, podem veure la data de 1693.
Moltes vegades, amb una simple mirada a les façanes dels habitatges, es pot tenir molta informació del casal; la col·locació de les pedres, la diferència en els referits, entre altres, són proves suficients per aclarir l’evolució d’un edifici. En aquest cas, la presència de diverses fileres de carreus podrien indicar que aquest casal va requerir la presència d’aquests elements per reforçar els murs de càrrega de l’edifici.

4. Can Goiet (C/ del Capità Pere, 36).
Exemple de casal de tipologia tradicional en el que destaca el portal d’arc de mig punt, amb dovelles i brancals de pedra.
Les dovelles del portal eren un element molt important dins una façana; quan aquestes eren allargades i estretes eren ser signe de prestància. Per això, de vegades a una dovella ampla se li feien una o dues juntes falses, perquè semblàs que eren dues o tres dovelles més estretes.

5. S’Hostal de Can Marron (C/ del Mercat, 25)
L’antic hostal de Can Marron és una edificació pròpia del segle XIX, amb una façana de grans dimensions en la que es pot destacar el portal d’arc de mig punt, amb una representació molt esquemàtica d’un griu amb una fletxa a la part posterior i la data de 1844. Es pot veure també un cap humà sobre la portassa, amb la data de 1837.
L’escut de sa Pobla està format per un animal fantàstica, el griu (o grif). És un animal molt recurrent en la simbologia heràldica: són criatures llegendàries amb el cos d’un lleó i el cap i les ales d’una àguila. Aquests representen la noblesa, la vigilància, la virtut, la força i la justícia.
Segons un estudi de la Societat Arqueològica Lul·liana, l’origen d’aquest blasó podria apuntar la identitat amb les armes de la família Desbrull, família noble posseïdora de grans béns alodials en el terme municipal. Aquest grif representaria, per a ells, el gelós guardià de la puixant riquesa agrícola del terme municipal d’aquesta vila.

6. Casa natal del tresorer Cladera (C/ Tresorer Cladera, 54- 60)
Conjunt d'habitatges, actualment reformades en una sola edificació. En una d’aquestes va néixer, el 16 de desembre de 1760, Cristòfol Cladera, sacerdot i polític afrancesat que va ser nomenat per Carles IV, el 1792, Tresorer de la Catedral de Palma. Es pot veure una plaça, a la façana, que ho recorda.
Cristòfol Cladera i Company es doctorà en Dret Civil i Canònic i destacà pels seus estudis de Filosofia i Teologia; a més, arribà a dominar nombroses llengües com anglès, francès, grec, llatí, àrab o italià entre d’altres. Cristòfol Cladera es dedicà a traduir obres de la Il·lustració francesa i quan el 1808 les tropes de Napoleó envaïren Espanya, fou diputat per Balears. Amb la guerra del Francès apareix com a Ministre d’Interior i Secretari d’Estat del nou rei.

7. Cas Sastre Barrera (C/ Tresorer Cladera- C/ Plaça)
Edifici regionalista construït per Antoni Barrera, el seu propietari, el 1935. Disposa d'un local en planta baixa (on tenia la seva sastreria), on destaquen els aparadors i les reixes, tres plantes d'habitatge amb balcons amb balustrada de pedra i una torre amb un gran ràfec de fusta, característic de l'època.
El Regionalisme es basa en la recuperació, per part de cada regió, de la seva arquitectura tradicional. A Mallorca es pot començar a identificar entre els anys 1910 i 1915 i a partir dels anys 40 comença a entrar en crisi. Les intervencions realitzades a partir d’aquest moment es denomina “l’estil mallorquí”.                       

8. Cas Metge Corró (C/ Gran, 63)
Casal de tipologia tradicional en el que podem destacar el portal de llinda, inscrit dins un antic arc de mig punt, i un petit finestró apaïsat i amb esplandit, situat a l’extrem esquerre del pis.
D’aquesta façana es poden destacar les baules de la porta principal, una peça molt típica de metall, normalment de forma circular o ovalada, que serveix per estirar la fulla d’una porta en tancar i també serveix per a tocar. Fa ja uns anys, un dels jocs entre els joves consistia en tocar les baules de les portes i fugir: se li deia tocar bauleta.

9. Casa C/ Molí, 6-8
Conjunt de dos habitatges, de planta baixa, pis i porxo, que destaquen sobre tot per la decoració de la seva façana. En aquesta,  referida i pintada de color blanc, destaca la decoració en forma d’arcs que envolten les obertures de la planta baixa i el pis. Aquestes faixes pintades, juntament amb les que es veuen en portals i finestres, al perímetre de la façana i a la separació d’altures, és una de les tècniques de decoració de façanes molt habitual a Mallorca.

10.Molí d'en Cero o de can Bisó (C/ Molí, 5)
Antic molí que conserva la torre, amb una escala de caragol interior de pedra i dos finestrons a la part superior. No hi ha rastres del “capell” original. La base habitatge és de dues plantes, amb voltes de mig canó.
Els molins apareixen sempre com a construccions aïllades, en solitari, o formant conjunts. Inicialment s’edificaren a la perifèria dels nuclis de població, a una certa distància de les cases, segurament per evitar que aquestes impedissin l’acció del vent. A més, si existia alguna elevació del relleu, els molins tendien a concentrar-s’hi, formant les típiques alineacions, anomenades taringues, fileres de molins o molinars. Actualment, alguns d’ells ja es troben dins els centres de les poblacions.

 11.Antiga estació de tren
Quan el primer tren arribà a Sa Pobla es realitzaren unes instal·lacions provisionals: per aquest motiu l'antiga estació del tren, de l'any 1878 (el seu constructor va ser Manuel Late), és diferent a la resta, que són folrades de pedra. En aquest edifici, juntament amb la plaça des Mercat, era on es duia a terme, cap als anys 40 del segle XX i en temps d'exportació de la patata a Anglaterra, una escrupolosa inspecció de qualitat del producte i de comprovació del pes dels sacs. Passat el control, s'arribaven a formar cues de carros que col·lapsaven els carrers. Les patates eren lliurades a la cooperativa o a la corresponent casa exportadora, que les despatxava al moll de Palma, on s’embarcava cap a Anglaterra.
L’estació, en origen, tenia un edifici de viatgers, magatzem, moll cobert, carbonera, cotxera, giratòria i aiguada amb un magnífic dipòsit de fosa. 
Amb la reobertura de la línia l’any 2000 s’habilità una nova estació, a 400 metres de l’antiga estació, i es destinà l’antiga a equipaments culturals.
En el moment de la recollida de patates Sa Pobla generava un gran volum de mercaderies, fins al punt que el ferrocarril hi destinava una locomotora que tan sols feia viatges de càrrega de Sa Pobla fins a Son Bordils. Des de l’estació entrava per una via morta fins al magatzem de la Cooperativa Agrícola Poblera. Aquesta línia es va muntar el 1939 i es va desmuntar el 1958.